IVa edizion
DIS DE LETERATURA TEATER ERT Y MUJIGA
La fanciulla di Giralba
"La fanciulla di Giralba" è uno spettacolo di teatrodanza
tratto dall'omonima leggenda ladina. Alessandro Trebo di San Martino in Badia
ha scritto le musiche per il pezzo messo in scena dalla compagnia "chiÈdiSCENA"
di Bologna. Concentrazione al motivo centrale: Mesorina vive felice con la
sua nutrice nella solitudine dei boschi di Giralba. La nutrice non è contenta:
vorrebbe andare a vivere in città, Mesorina invece vuole
 |
restare nel bosco. (Il conflitto tra le due dovrebbe essere
affidato unicamente all'espressività della danza). Mesorina incontra il
cavaliere. Lungo (muto) corteggiamento. La nutrice scopre la presenza del cavaliere:
lo affronta, lo caccia in malo modo e lo maledice, affinché dimentichi
per sempre Mesorina. Mesorina, ignara, aspetta il suo bel cavaliere e non capisce
dove sia finito. La nutrice tenta di nuovo di convincere Mesorina a partire con
lei verso la città.
.:
... dut l articul » .:
...deutsche Übersetzung » |
KARAMELA UND SCHOKOLA Sigrid Seberich, alias Karamela und Ahmet Avkiran, oder Schokola, unterhalten seit Jahren, Groß und Klein. Als Clowns verkleidet bringen sie ihre Stücke voller clownesker Situationen, Verwechslungen und doppeldeutigen Wortspielen vor. „1+1=?" ist ein solches Stück. Karamela, eine schrullige Erfinderin, meint den Plan für die wichtigste Maschine aller Zeiten gefunden zu haben, eine Maschine, die für immer jung und glücklich macht. Schokola ist auf Expedition. Er hat den Plan von einem verborgenen Schatz, den er suchen wird, um der reichste Mann der Welt zu werden... Beide treffen sich, Schokola verliebt sich in Karamela, will ihr sein Vorhaben aber nicht verraten, um nachher den Schatz nicht teilen zu müssen... Karamela entdeckt, dass beide dieselben Pläne haben und gemeinsam mit den Kindern suchen sie die Antwort auf die Frage: Was macht uns glücklich?

ArtErt
| Serge, Marc y Yvan ie trëi ëi d'al didancuei,
liei da n'amezizia che dura da ani alalongia, ma chësta manacia da jì
a se pierder, canche Serge, dermatologh, se compra n cheder dl artist Antrios
dut blanch y spënd plu de 30.000 Euro. Marc, njenier, ie scandalisà
da chësta compra, y ti tira dant a Serge de vester n snob y n bravaton. Serge
ti dà pona de contra de vester zënza savëi. I doi cumpanies chier
sustëni moral da Yvan, che ie bele stressà dal lëur nuef y dal
njenië ca si matrimone cun Catherine. |
 |
| da m.c.:Simon Kostner, Karin Comploj, Erika Kastlunger, Vigilio
Iori, Emanuel Demetz |
Ma Yvan vën acusà dai doi de vester
n oportunist, che ne n'ie mei bon de tò na pusizion. TI tòch ne
vala nia me dl cheder blanch y de cie che ert ie, ma dantaldut dlarelazion danter
i trëi cumpanies, che vën metuda ala prova.
.:
... deutsche Übersetzung » .:
... traduzione in italiano » |
Mumënc ora di "Dis" Mumënc ora di "Dis": sun Resciesa, ntan la Santa Mëssa y cun la Grupa Bozen y Urtijëi Brass.
Articul Karin Comploj Chëst ann iel inò unì a se l dé che i Dis de leteratura, teater, ert y mujiga ie ruvei zeruch a Urtijëi, luech dla prima edizion tl 1996. L’idea de Marco Forni y dla Grupa leterera Scurlins fova unida tëuta su y purteda inant tl Istitut Ladin "Micurà de Rü" de gra nce al nteres de Leander Moroder. Dai sies ai ot de setëmber 2002 an pità
na lingia de manifestazions te posć desvalifs dl luech per pudëi se ancunté danter la jënt che viv tla valedes ntëur l Sela y nce oradecà. Sota la urganisazion dl Istitut Ladin à culaburà n grum de istituzions per fé garaté dut cant, danter l auter nce l ’UNIKA, la mostra di scultëures a Runcadic. N à ulù fé zeche per uniun, dai mëndri ai granc, dai jëuni ala jënt plu de tëmp. L fil che ie jit tres ie stat chël dla comunicazion danter la persones, ma nce danter la cultures defrëntes. .: ... dut l articul »
Seminar tla Università de Padova cun i “Scurlins” y la revista TRAS
I puenc dl arcipel nterculturel
L’Europa ie al mumënt l cuer de na “Völkerwanderung” nueva. L vën nce rujenà de na Europa di populi. Chisc ie esprescion de na si cultura, na si rujeneda y de na si maniera de liejer y de nterpreté l liber dla vita. L prof. Giuseppe Milan, che nsënia pedagogia nterculturela tla facultà de Scienzes dla furmazion, nes
 | à nvià a tenì n seminar te chësta istituzion culturela. Tres chësta materia ti portel dant ai studënc la mpurtanza de se giaurì ai autri: minei sciche populi y sciche persona singula. L auza ora la mpurtanza de cultivé l'ert dl scuté su y dl se ancunté cun i autri. Nsci iel unit a se l dé l’idea de ti purté dant ai studënc patavins nosc mond ladin, che se cunfruntea y crësc deberieda cun doi d’autra gran cultures: chëla tudëscia y chëla taliana te Südtirol. |
N juebia ai 29 de mei à la Grupa leterera Scurlins metù a jì deberieda cun l Istitut Ladin “Micurà de Rü” chësc di culturel. Leander Moroder à prejentà l mond ladin dal pont de ududa storich y soziolinguistich.L à pità truepa
nfurmazions storiches n cont de nosc “pitl”
mond ladin. L à auzà ora i ponc de majera mpurtanza dal passà
nchin ala mudazions che ie unides a se l dé ncueicundì. Roland
Verra à prejentà n cheder dla scola ladina y dla pruspetives che
se gëura a pudëi crëscer su cun de plu rujenedes. Marco Forni
à prejentà l ultimo numer dla revista Tras dal titul: Arcipel ladin.
.: ... dut l articul »
Marco Forni |  |
|